dissabte, 26 de novembre del 2016

27 de Novembre Diada dels "sense llar" (2)

Responsabilitat, amor i compassió. Passam a l'acció?


L’alberg de persones en risc i/o exclusió social de Manacor, que pertany a la Xarxa d’Inclusió Social del Consell de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada, experimenta en els darrers dies una saturació de les places que podem oferir com a servei. Nit rere nit venen a dormir 25 persones que no tenen sostre, no tenen un lloc a on anar a dormir, i algunes tantes queden sense plaça.
Els humans som éssers socials, hem nascut per viure en comunitat, en un entorn cooperatiu. No podríem sobreviure sense les relacions socials i sense l’ajuda que ens ofereixen els demés. Algú imagina com és una vida en la que no tens un amic al qui telefonar, un metge al que visitar, un pagès al qui comprar-li la fruita, un familiar que te fa companyia quan ho necessites? I què significa això? Molt més del que pot semblar en un primer cop d’ull. Ser éssers socials implica que som persones amb una Responsabilitat cap a la societat, que tot allò que tenim gràcies a viure en societat i en un sistema cooperatiu implica que genera en mi una Responsabilitat cap a ella també. Sóc molt conscient que això pot incomodar a més d’un lector.
Ja arriba el moment de desenvolupar aquest sentit de la Responsabilitat cap a allò que està passant al meu costat, cap a les persones que estan patint d’alguna manera aquí i a l’altre part del món. Aquest compromís implica dues emocions bàsiques i inherents en les persones: l’Amor i la Compassió. L’Amor és el desig de voler que els altres estiguin bé i siguin feliços (aquesta definició que no fa justícia al significat de la paraula és per no extendre’m més aquí, ja que, mínimament, podria ser tema d’un article sencer). La Compassió és el desig de que els altres s’alliberin del patiment i aquesta emoció es veu reflectida en els nostres actes d’amor i d’acceptació diaris i constants cap a un/a mateix/a i caps als altres.
Quan observem o podem percebre el patiment aliè, el patiment de l’altre, quan podem desenvolupar aquesta sensibilitat, és quan la nostra Responsabilitat passa al plànol de la consciència. I quan n’ets conscient d’aquesta Responsabilitat, llavors, no queda més remei que passar a l’acció.
Cada dia veig persones en risc i/o exclusió social que necessiten de les nostres accions, aquestes que reflecteixen la nostra Responsabilitat. És veritat que els nostres usuaris necessiten la roba que ja no empram, els aliments que nosaltres ja no consumirem, necessiten totes i cada una de les bones accions que feim i ferem. Però també necessiten que dignifiquem la seva vida ja que fins ara no hem fet res més que excloure’ls, tot el contrari del que significa l’Amor i la Compassió.
És per aquest motiu que no podem construir un món millor des de l’ individualisme, sense (pre)ocupar-nos del que passa a l’altre, sense responsabilitzar-nos del patiment i de les mancances dels altres. Així doncs, avui vos/ens convit a ser conscients de la nostra Responsabilitat per fer d’aquest un món una mica millor. Passam a l’acció?
Noelia Hernández García

Directora Fundació Trobada


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada