dijous, 29 de gener de 2015

Secrets d'una mirada


Avui començam una nova secció per fer-nos descobrir les persones i les seves vides que passen per l'alberg de la Fundació Trobada. Cada ser humà té una mirada distinta: tristesa, esperança, abatiment, incertesa ... i això és el que volem compartir amb vosaltres, i axí descobrir que no tot són estadístiques i números, sinó sentiments i vivències per compartir i a la vegada humanitzar-nos. Aquests són els secrets d'una mirada.


Manacorí i fuster, abandonat per la família i els seus

Miquel, de 48 anys, porta dos anys cercant feina a Manacor. Mentre, passa els dies assegut a la Biblioteca de l'Ajuntament, llegint els diaris i les revistes, o fent voltes pels carrers de la nostra ciutat. Fins al moment, és usuari de l'alberg de gent sense sostre de la Fundació Trobada. El futur és incert, es presenta esperançador i a la vegada complicat. D'un costat, es possible que Miquel per fi trobi treball com muntador de mobles, que és la seva professió. D'altra banda, ha finalitzat totes les ajudes i prestacions de les institucions i tot són promeses i paraules.

Miquel es troba sopant macarrons i mandarina en almibar assegut a l'extrem de la taula amb les cames estirades, juntament amb set companys de l'alberg. Sense pressa. Simplement està deixant passar el temps. Vesteix un jersei blau de llana i uns texans desgastats però dignes. Destaquen dos ulls clars marrons que es desplacen pausadament de l'un costat a un altre, tractant d'assaborir en uns instants l'única menjada consistent del dia.

Al llarg de la conversa en Miquel es mostra tímid i reservat. Tresors que conserva com autèntics records Que s'amunteguen en la seva mirada, una mirada que de tant en tant es perd i adquireix l'expressivitat que ha anat forjant una vida d'alts i baixos; una vida, en definitiva.

Ens explica que va néixer a Manacor el 1967, té dues germanes i dos germans, divorciat amb una filla menor de edat. " Vaig començar a treballar als 10 anys com a mosset en una fusteria, quan sortia de l'escola a les cinc del capvespre anava a fer feina fins a les vuit o les nou de la nit, en casa necessitàvem els diners, però vaig estudiar fins el 16 anys". Sempre ha treballat de fuster-muntador, en hotels, restaurants, cases particulars; és un oficial que coneix bé la seva professió, quasi 36 anys amb els mobles i la fusta.

Miquel, només fa dos anys que cerca feina. Li és igual que tipus de treball, però es mostra moderadament optimista, perquè fa uns dies li varen comunicar que tal vegada el cridarien per anar a muntar un hotel a Eivissa. Ara, cal esperar a que el cridin.

Cóm vius el no tenir casa, ni treball, ni diners ? " Malament! Amb molta tristesa! Sobre tot, quan et veus abandonat per la teva família i els teus. A l'alberg vaig trobar companyia, amistat i alguna cosa que dur-me a la boca. Estic molts de dies sense dinar, ja que les úniques menjades són les que faig aquí. No tenc ni un cèntim per fer-me un cafè, així que pas el dia a la biblioteca, i la resta fent voltes per Manacor. Gràcies que no fum!", respon.

Quan sents el polítics que ens diuen que part de la crisi es perquè em viscut per damunt les nostres possibilitats, que penses?. "M'entren ganes de matar-los! Que diguin això em fa molta ràbia i impotència, he treballat tota la meva vida i al final no tinc res. Sóc hipertens i medicat amb pastilles, però no me les puc pagar, l'altre dia el metge em pregunta per què no les prenia, li vaig contestar que no tenia doblers, tot d'una em va fer una nova recepta d'unes altres més barates. És al·lucinant!. La meva esperança és trobar una feina i poder menjar a ca meva, vestir a la meva filla i pagar-li la pensió que ara no puc fer".

Miquel és una persona senzilla i planera. Té una clara visió de la vida i, per què no dir-lo, una filosofia. Davant la mala temporada que està patint, opina que ja vindran "Collites millors", i és capaç de fixar-se en la desgràcia aliena: es lamenta de la gent que no té res per viure . Somia en una feina, una casa, una taula per dinar, en definitiva, en una vida digna de tota persona.



Donatiu continuat

Un petit grup de persones dóna un sopar per l'alberg cada setmana 

L'alberg segueix rebent donatius que suposen un enorme suport per poder mantenir el serveis als que la Fundació està compromesa. 

Els donatius poden ser en espècie i en efectiu, i aquests a la vegada son puntuals, continuats o permanents.

El donatiu del que avui parlam és un donatiu continuat en espècie: es tracta d'unes persones que s'estimen més romandre en l'anonimat i que un dia a la setmana donen els sopars necessaris pels usuaris de l'alberg i que resulta tan generosa que basten pel sopar de dos vespres.

Des d'aquestes pàgines agraïm profundament aquest compromís doblement meritori perquè va més enllà del habitual donatiu puntual -que també s'agraeix- i que suposa un interès, una dedicació i un compromís amb els més necessitats realment impagable.

Tanta de bo que aquest exemple condeixi i siguin molts els qui es comprometin amb l'alberg de forma continuada.

Feliç any nou 2015!.