divendres, 26 d’agost de 2016

Una de gambes

Gambada s'Illotera a l'Alberg de Manacor

Les festes de s'Illot d’enguany han celebrat un altre pic la “Nit Marinera Gambada s'Illotera”. Centenars de persones es concentraren a l’avinguda dels Pins el dimecres 17 d’agost atretes per l’oloreta de les gambes que es varen començar a torrar devers les vuit i mitja de l’horabaixa. Cada any augmenta la quantitat de gent que hi participa, les xifres enguany són de rècord: torraren uns 300 quilos de gambes i donaren sopar a unes mil persones. 
Una vegada tots ben tips, els organitzadors varen portar les gambes que no es varen consumir a l’alberg de persones sense sostre de Manacor que pertany a l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials). 
La quantitat que varen donar era aproximadament d’uns 15 quilos de gambes torrades, que els usuaris del centre varen fer tota una “vega” per sopar aquella nit.
Volem agrair públicament a la Comissió de Festes de S’Illot i al seu regidor Antonio Garcia, aquest gest amb la Fundació Trobada i amb tots els usuaris del nostre alberg. 
Moltes Gràcies !!!

dimecres, 17 d’agost de 2016

Donatiu d'un Congelador

Ser Solidari és ajudar-te a tu mateix

Ara fa un mesos, les mostres de solidaritat de la comarca de Llevant envers la Fundació Trobada han estat força nombroses i atapeïdes. Especialment a l’Alberg de persones sense sostre que pertany a l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials). Aquesta solidaritat s’ha mostrat amb un bon grapat d’aliments amb una caducitat curta: verdures, coques, pa, fruita, dolços i altres productes casolans. L’alberg compta amb tres neveres i un “arcó” congelador que sempre està ple fins a vessar. Així que molts de productes que ens portaven amb el temps es feien malbé i no els podíem emprar. Amb el temps, pensarem que una solució seria tenir un nou congelador per poder guardar els aliments en un període llarg.

Aquest mes d’agost una família de Manacor ha volgut fer-nos un obsequi regalant-nos un congelador nou per a l’alberg. Un gest anònim que aquestes persones volen que quedi en la incògnita, ja que pensen que la solidaritat ha de ser anònima.

La nostra experiència de la solidaritat de la majoria de les persones que ajuden i col·laboren amb l’alberg és que volen quedar a l’anonimat. De fet, hi ha persones que fan donacions econòmiques elevades i mai han volgut que el seu nom aparegués en aquest blog. Pensen que el ser solidari implica l’anonimat. Per aquest motiu volem fer un homenatge i reconeixement a la gent anònima i compromesa. Perquè estem segurs que amb la solidaritat ajudes als altres i a més t'ajudes a tu mateix. El desenvolupament personal no és solament aconseguir els teus objectius o millorar alguna cosa teva, sinó fer que els altres millorin. 

MOLTES GRÀCIES !


divendres, 12 d’agost de 2016

Gràcies

Empreses i Particulars Solidaris amb l'Alberg de Manacor

Degut a l’important increment d’usuaris aquestes setmanes passades a l'alberg de Manacor, del qual és titular l’Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), gestionat per la Fundació Trobada, la llet del centre arribà a acabar-se.

De seguida vàrem fer una crida pel Facebook a la solidaritat de la gent de la comarca de Manacor per si podien dur-nos llet.

La sorpresa ha estat majúscula quan hi han col·laborat amb 130 litres tant particulars com empreses.

Fer un agraïment especial als empresaris que formen fentwork.com xarxa empresarial (grup de networking actiu on, entre altres activitats, generen sinergies actives, events i negoci)

Gràcies per aquest gest tan senzill però tan important per nosaltres.


dimecres, 10 d’agost de 2016

Moviment Alberg de Manacor 2016 (7)

Com els mesos anteriores, l'alberg de Manacor segueix al complet

El mes de juliol passat han ingressat 7 persones a l'alberg de Manacor. 4 d'elles (tres homes i una dona) han estat per nou ingrés i les 3 restants havien estat abans.

Del 4 ingressats de nou 3 son de nacionalitat espanyola i 1 és estranger extracomunitari. Al mateix temps 7 persones han estat baixes del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries és de 22.45 persones i el total mensual és de 696, xifra que coincideix amb les racions de dinar i berenar per als usuaris residents. 

Els usuaris arriben a l'alberg derivats pels serveis socials dels Ajuntaments, per les indicacions d'amistats o bé perquè ja havien estat anteriorment.

Com és sabut, l'alberg de Manacor pertany a la xarxa d'inclusio Social del Consell de Mallorca.


dijous, 4 d’agost de 2016

El nostre blog

4 d'Agost: dos anys de l'obertura del Blog de la Fundació Trobada

Avui dia 4 d'agost de 2016 s'acompleixen dos anys des de l'obertura del blog de la Fundació Trobada.

Dos anys ininterromputs amb cròniques, notícies, comunicacions, entrevistes i fotografies sobre les activitats de la Fundació dins els camps de l'assistència social i la cultura.

En total s'han enregistrat 180 entrades, es a dir, una mitja de més de 3 notícies per setmana.

La página ha estat visitada durant aquests dos anys 
113.249 vegades, el suposa més 1.000 visites per setmana.

Gràcies a tots els que segueixen el blog i d'una manera especial als col·laboradors que fan possible aquest mitjà de comunicació.


dilluns, 1 d’agost de 2016

Secrets d'una mirada (7)

Un jove lluitador i sensible

Educat i tímid amb una aparença de benevolència innocent apareix cada dia en Rachid, un ciutadà marroquí que és usuari ,des de fa nou mesos, del nostre alberg de Manacor, que pertany a la Xarxa d'inclusió social de l’IMAS. Amb ell hem volgut tenir una petita conversa per poder conèixer millor les seves esperances, inquietuds i també els seus neguits.
Rachid procedeix de la zona de Nador, ciutat amazig portuària del nord-est del Marroc, a la regió de l'Oriental i sobre la costa mediterrània. Ell vivia a una petita població on tenia una petita tenda familiar de queviures: ”nosaltres teníem un petit comerç propietat de la meva família on veníem sucre, cafè ... però al meu poble cada vegada hi ha manco gent, tots han emigrat, quasi només queda gent major, dones i infants. Jo amb els meus 29 anys no podia mantenir econòmicament la meva família, el negoci no donava per més. Així que em vaig plantejar venir a Mallorca per poder ajudar als de ca meva, he deixat la meva esposa, el meu fill d’un any i la meva mare, amb dolor i molta enyorança”.



Actualment treballa com pot de peó de la construcció de sol a sol, sense massa garanties de continuïtat, sense papers, però amb ganes d’ajudar la seva família que cada mes els envia quasi tot el que guanya. “Jo vaig venir a aquí a treballar, perquè al meu país no hi havia feina, estic d’obrer en la construcció i cada mes envií els doblers a la meva dona, que té cura del meu fill i la meva mare que fa més d’un any que no els veig, tenc una gran enyorança d’ells, especialment del meu fill que és molt petit i només té un anyet”.
El nostre protagonista Rachid és un usuari del nostre alberg ja fa quasi un any. Sol matinar per anar a treballar a l’obra i torna a posta de sol, es dutxa, sopa i es colga ben esgotat de la feina. Persona molt correcta i amb un sentit de la justícia i de l’honradesa que quasi ja no en queden a la nostra societat tan pràctica i materialista: “Jo estic molt agraït amb la Fundació Trobada, que quan no tenia on viure, l’alberg em va acollir i em va donar un lloc on dormir i rentar-me. Jo procur no molestar massa ni crear problemes, ajut en tot el que està a la meva mà als voluntaris i professionals del centre. I sobretot, intent mostrar el meu agraïment a aquestes persones que fan tant per mi. Ara, la meva esperança és poder tenir una casa i estar amb la meda dona i el meu fill, és tot el que deman a la vida.”




dimarts, 5 de juliol de 2016

Qui sons els sense sostre?

ELS SENSE SOSTRE,

PERSONES AMB DIGNITAT

Normalment el primer que ve al cap de qualsevol persona que sent parlar dels sense llar és la imatge del típic transeünt, tot sol, alcohòlic, brut, d'uns 50 anys aproximadament... Però per molt que aquest sigui l'estereotip, avui dia el col·lectiu que viu al carrer és molt heterogeni. Actualment a l’Alberg de la Fundació Trobada, que pertany a la xarxa d'Inclusió Social del Consell de Mallorca, hi podem trobar dones, joves, gent gran, estrangers, persones amb problemàtica de salut mental, homes, etc. I les causes que els duen a aquesta situació són molt diverses.


L’ésser humà és un tot i per això, s'entrellacen les condicions de vida indignes amb salut precària. Quan una persona es troba en una situació de risc, la precarietat, la soledat, la incertesa i el sofriment que s'allarguen en el temps les fa més vulnerables al sofriment físic, psíquic i en definitiva, es veu afectada la seva integritat i dignitat humana. Per aquest motiu, a les persones sense llar no els és suficient una targeta sanitària o estar ben atesos pels professionals de la sanitat sinó que, pel sol fet de tenir dret a la salut, haurien de comptar amb un habitatge digne, un sou digne i un treball digne. Els principals problemes de salut mental que pateixen les persones sense llar vénen marcats per trastorns de la personalitat, trastorns depressius, quadres d'ansietat, paranoies, i en un menor percentatge, persones amb esquizofrènia. En l’àmbit físic, les malalties que pateixen vénen generalment ocasionades per una mala alimentació i per l'abús de substàncies nocives (anèmia, colesterol, problemes bucals, problemes hepàtics...).
La majoria de persones sense llar, tampoc tenen massa autoestima i no se senten integrades a la societat. La societat en general els ignora, hi són però pareix que ningú els vegi. Molta gent quan passa pel seu costat gira el cap per no creuar-se amb la seva mirada o bé per evitar que els dirigeixi alguna paraula. Això fa que ells se senten ignorats per la societat en general, com si formessin part d'una altra realitat, diferent de la del món real. A tots aquests factors cal afegir-hi la solitud. Les persones sense llar se senten soles i no tenen cap motivació, ja que tampoc tenen cap xarxa de relacions socials. Com a fet curiós, alguns enganyen a les seves respectives famílies dient-los que estan molt bé en lloc d'explicar-los la seva situació perquè no pateixin i d'altres no s'atreveixen a demanar per una qüestió d'orgull, els fa molta vergonya veure's en una situació com aquesta.



Arribar a una situació d'exclusió és un fet que pot passar a tothom, tot individualment quasi ningú pensa que sigui possible que li passi a ell. Aquestes situacions de risc poden passar a qualsevol edat, estat civil, estat de salut, estat laboral i nivell de cultura. També s'ha de tenir present que generalment mai s'arriba a una situació de risc amb un únic problema, sinó que es produeix a causa d'un cúmul de circumstàncies, és a dir, és com tenir molta mala sort seguida. També és cert que a vegades arran d'una situació complicada de la qual no se'n sap sortir, se'n deriven moltes d'altres que en conjunt són les que porten a ser una persona sense llar.
La feina dels professionals de la Fundació Trobada és molt important, i consisteix bàsicament a acollir, acompanyar, orientar i fer d’intermediari entre ells i els recursos de la nostra societat (sanitat, serveis socials, jutjats, SOIB, SEPE-INEM i altres administracions), és posar-se al costat de l'altre, ser empàtics i anar fent camí, perquè les capacitats que estaven oblidades tornin a sortir, ja que en un ambient favorable són capaços de treure el millor de si mateixos.



L'addicció a l'alcohol és un dels principals problemes que té la gent que viu al carrer. Per tal de no pensar i no veure la realitat i duresa de la situació comencen a beure. Primerament, no tenen intenció d'enganxar-s'hi, però el fet de fer-ho rutinàriament i cada vegada més sovint, els fa addictes, de manera que al final ja no poden viure sense beure.
Tot i els esforços que fan moltes entitats privades i públiques, el problema dels sense sostre continua formant part de les nostres ciutats i pobles i, també, de la nostra societat. Per molt que sembli que és una qüestió “dels altres”, és un problema de tots. Pel que fa a les causes que els porten a aquesta situació, primer hem de tenir present el que és l'entramat d'una vida, és a dir, una família, uns amics, una feina, uns ingressos, salut, etc. Idò bé, amb el pas del temps, l'acumulació o bé l'encadenament de diversos factors de risc com la pèrdua de la feina, la mort d'algun familiar o amic, una malaltia, un accident, ser víctima d'algun tipus violència, etc, pot acabar duent a una situació d'exclusió social, a partir de la qual la persona es trobi al carrer, sense cap lligam afectiu, sense quasi diners i en un mal estat de salut tant física com psíquica. Cal deixar clar que normalment mai se sol arribar a una situació d'exclusió per un sol problema. A més, al contrari del que creu molta gent, ningú ha arribat a aquesta situació per desig propi. De fet, ningú pensa a arribar a quedar-se al carrer sense res, i quan es diu res, es refereix a absolutament a res; però la vida fa moltes voltes, i mai es pot saber a on ens conduirà el destí.